Els centres educatius públics, concertats i també els privats que imparteixen segon cicle d’infantil, primària, educació especial, ESO, batxillerat o formació professional de grau bàsic o mitjà han començat a aplicar aquest abril el nou marc estatal sobre alimentació escolar. Es tracta del Reial decret 315/2025, aprovat el 15 d’abril de 2025 i amb entrada en vigor general el 16 d’abril de 2026, que fixa criteris mínims de qualitat nutricional i sostenibilitat per als menjadors escolars, les cafeteries i les màquines expenedores dels centres educatius.

Més exigència en els menús escolars

La nova regulació concreta amb molt més detall què han d’oferir els menjadors escolars. Els àpats han d’estar supervisats per professionals amb formació acreditada en nutrició humana i dietètica, i els menús de dilluns a divendres han de respectar unes freqüències mínimes i màximes de consum per grups d’aliments. Entre altres requisits, la norma estableix que hi hagi hortalisses com a primer plat d’una a dues vegades per setmana, llegums d’una a dues vegades per setmana, peix d’una a tres vegades per setmana i fruita fresca de quatre a cinc vegades per setmana com a postres. També fixa que la carn no superi tres racions setmanals, amb un màxim d’una ració de carn vermella per setmana i de dues racions de carn processada al mes.

La norma també obliga a reforçar la presència d’aliments d’origen vegetal i dels cereals integrals. En concret, s’ha d’oferir pa integral almenys dos cops per setmana i cal que l’arròs o la pasta siguin integrals almenys quatre vegades al mes. A més, les fritures es limiten a un màxim d’una ració per setmana i els plats precuinats —com ara pizzes, croquetes, canelons, empanadilles o elaborats arrebossats— a un màxim d’una ració al mes.

Aliments frescos, de temporada i menys ultraprocessats

Més enllà de la composició del menú, el reial decret obliga que l’oferta alimentària estigui formada fonamentalment per aliments frescos, de temporada i procedents de canals curts de distribució, amb protagonisme de les hortalisses, els llegums, la fruita, els fruits secs, l’oli d’oliva i els cereals preferentment integrals. A més, estableix que almenys el 45% de les racions de fruites i hortalisses siguin de temporada i que com a mínim el 5% del cost d’adquisició dels aliments sigui de producció ecològica, o bé, alternativament, que hi hagi almenys dos plats principals ecològics al mes.

La regulació també incorpora criteris de sostenibilitat i de qualitat en la preparació dels àpats: prioritza tècniques culinàries com el forn, el vapor, el bullit o la planxa; estableix l’ús d’oli d’oliva verge o verge extra per amanir; promou la reducció del malbaratament alimentari i limita l’ús d’envasos monodosi. El text afegeix, a més, que aquestes noves obligacions no poden comportar un increment del cost total del menú per a les famílies.

Què passa amb les màquines expenedores i les cafeteries

Un dels canvis més visibles afecta els productes a la venda fora del menjador. El reial decret prohibeix a les màquines expenedores i a les cafeteries dels centres la venda de productes que superin determinats llindars nutricionals per ració: més de 200 quilocalories, massa greix total o saturat, més de 5 grams de sucres afegits o lliures per porció, presència d’àcids grassos trans o més de 0,5 grams de sal per porció envasada. També prohibeix la venda de productes envasats amb més de 15 mg de cafeïna per cada 100 ml.

A això s’hi afegeixen altres restriccions: les màquines expenedores no poden estar situades en zones accessibles a l’alumnat d’infantil i primària i no poden incorporar publicitat d’aliments, begudes ni d’altres productes. En paral·lel, a les cafeteries s’ha de prioritzar una oferta més pròxima al patró de la dieta mediterrània, amb més productes vegetals, llegums, fruita i cereals preferentment integrals.

L’aigua, com a opció habitual i accessible

La nova norma reforça també l’accés a l’aigua potable. Les administracions públiques han d’afavorir la instal·lació de fonts d’aigua gratuïta, ben senyalitzades, en espais comuns i de pati, durant tota la jornada escolar i extraescolar. A més, als menjadors escolars s’han de posar gerres d’aigua a les taules, excepte quan les condicions del subministrament no ho facin possible. D’acord amb el reial decret, l’aigua ha de ser la beguda única durant els àpats del menjador.

Un instrument de salut pública i d’equitat

L’enduriment dels criteris respon a un context nutricional que continua sent preocupant. Segons l’avanç de resultats de l’Estudi ALADINO 2023, només el 45,3% dels escolars consumeixen fruita cada dia i només el 23,8% mengen verdura diàriament. El mateix estudi subratlla una forta desigualtat social: la prevalença d’obesitat infantil entre les famílies amb menys renda arriba al 23,6%, més del doble que entre les famílies amb rendes més altes (10,9%).

En aquest context, el menjador escolar té un paper especialment rellevant. El Document de consens sobre l’alimentació als centres educatius, impulsat per l’administració sanitària, assenyala que l’àpat del migdia en edat escolar ha d’aportar aproximadament el 35% de l’energia diària. Això reforça la idea que el menjador no és només un servei complementari, sinó també una eina de salut pública, educació alimentària i reducció de desigualtats.

Menús especials, informació a les famílies i desplegament progressiu

La norma no es limita als criteris nutricionals. També obliga els centres a disposar de menús especials per a l’alumnat amb al·lèrgies, intoleràncies o malalties que ho exigeixin, i igualment per motius ètics o religiosos; quan això no sigui possible, el centre ha de garantir mitjans adequats de refrigeració i escalfament perquè es pugui consumir un menú aportat per la família amb seguretat.

Així mateix, els centres han d’informar les famílies de la planificació mensual dels menús de manera clara i detallada. Aquesta informació ha d’incloure el nom dels plats, la tècnica culinària, les salses, les guarnicions, els al·lèrgens i, en el cas de les postres, la varietat de fruita o el tipus de lacti. També s’ha de facilitar orientació perquè el sopar complementi adequadament l’àpat del migdia.

Tot i que l’entrada en vigor general es va produir el 16 d’abril de 2026, el mateix reial decret preveu un desplegament no del tot immediat d’alguns aspectes, amb terminis més amplis per facilitar l’adaptació dels contractes i subministraments. Per això, l’aplicació pràctica de la norma es consolidarà de manera progressiva als centres.

En conjunt, el nou marc normatiu suposa un pas rellevant en la incorporació de criteris de salut pública i sostenibilitat dins l’àmbit educatiu. La seva importància no rau només en la millora nutricional dels menús, sinó també en la capacitat d’establir un entorn alimentari més saludable i més equitatiu per a la infància.

Fonts:
–Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició: Sobre pès infantil
–Document de consens sobre l’alimentació als centres educatius
–Estudi Aladino l’Alimentació, Activitat física, Desenvolupament Infantil i Obesitat
–BOE: Real Decreto 315/2025