El Banc dels Aliments de Barcelona, representat pel seu president Lluís Fatjó-Vilas, va participar el 20 d’octubre de 2025 a les Jornades de debat sobre la Llei de l’Alimentació de Catalunya, organitzades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. La trobada va reunir experts, institucions i entitats del sector amb l’objectiu de recollir aportacions al projecte de llei que es presentarà al Consell Català de l’Alimentació, del qual el Banc dels Aliments en forma part.

Des de la nostra organització es va aportar una mirada basada en l’experiència directa amb la vulneració reiterada d’un dret essencial: el dret a una alimentació saludable. Tal com va exposar Fatjó-Vilas, “es tracta d’un dret fonamental que avui continua vulnerant-se, especialment entre les persones i famílies amb menys recursos”. Segons dades de l’INE (EPF 2024), el 20% de la població amb menys ingressos només pot destinar 3,22 € diaris per persona a alimentació i begudes no alcohòliques, una xifra que posa en evidència la desigualtat existent.

El president va centrar la seva intervenció en tres grans eixos:

1. El dret a una alimentació saludable

Es va insistir que la futura llei hauria d’incorporar mesures concretes per combatre els mals hàbits alimentaris, el sobrepès i el consum de productes poc saludables, així com promoure una alimentació equilibrada i accessible per a tothom. També es va subratllar la necessitat d’incloure dins la cartera de Serveis Socials la distribució d’aliments i l’atenció en residències i pisos assistits, ja que actualment no hi figuren.

2. La cistella bàsica alimentària

Lluís Fatjó-Vilas va advertir sobre la dificultat d’establir una “cistella bàsica universal”, atesa la diversitat cultural i social de la població. En aquest sentit, va defensar que la llei distingeixi entre la cistella bàsica general i la cistella d’ajuda social, més adaptada a la realitat de les famílies que reben suport d’entitats socials. També es va posar de manifest la necessitat de revisar el funcionament de les ajudes provinents del FSE+, que han generat desigualtats, i es va lamentar la desaparició del FEAD, que garantia una distribució regular i equitativa d’aliments al llarg de l’any.

3. El malbaratament alimentari

Finalment, es va denunciar la manca de connexió de la nova proposta amb la Llei 3/2020 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, i la poca atenció a la prevenció i aprofitament dels aliments recuperats. “És paradoxal que la llei estatal consideri les entitats socials part de la cadena alimentària, però no prevegi cap mecanisme estable de finançament. Caldria aplicar el principi que qui contamina, paga”, sosté Fatjó-Vilas.

També va proposar que la futura llei inclogui mesures d’educació alimentària, com fomentar el cuinat i l’àpat en companyia, destacar els aliments bàsics i promoure el consum responsable. A més, va defensar la introducció d’un etiquetatge clar sobre el nivell saludable dels productes i polítiques fiscals que desincentivin el consum d’aliments poc saludables.

Amb aquestes aportacions, des del Banc dels Aliments reafirmem el nostre compromís amb una alimentació justa, saludable i sostenible per a tothom. Perquè garantir el dret a menjar bé no és només una qüestió de recursos, sinó de justícia social.