El Banc dels Aliments, presente en el debate sobre la futura Ley de la Alimentación de Cataluña 

El Banc dels Aliments, presente en el debate sobre la futura Ley de la Alimentación de Cataluña 

El Banc dels Aliments de Barcelona, representado por su presidente Lluís Fatjó-Vilas, participó el 20 de octubre de 2025 en las Jornadas de debate sobre la Ley de la Alimentación de Cataluña, organizadas por el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. El encuentro reunió a expertos, instituciones y entidades del sector con el objetivo de recoger aportaciones al proyecto de ley que se presentará al Consell Català de l’Alimentació, del cual el Banc dels Aliments forma parte.

Desde nuestra organización se aportó una mirada basada en la experiencia directa con la vulneración reiterada de un derecho esencial: el derecho a una alimentación saludable. Tal como expuso Fatjó-Vilas, “se trata de un derecho fundamental que hoy sigue vulnerándose, especialmente entre las personas y familias con menos recursos”. Según datos del INE (EPF 2024), el 20% de la población con menores ingresos solo puede destinar 3,22 € diarios por persona a alimentación y bebidas no alcohólicas, una cifra que pone de relieve la desigualdad existente.

El presidente centró su intervención en tres grandes ejes:

1. El derecho a una alimentación saludable

Se insistió en que la futura ley debería incorporar medidas concretas para combatir los malos hábitos alimentarios, el sobrepeso y el consumo de productos poco saludables, así como promover una alimentación equilibrada y accesible para todos. También se subrayó la necesidad de incluir dentro de la cartera de Servicios Sociales la distribución de alimentos y la atención en residencias y pisos asistidos, ya que actualmente no figuran en ella.

2. La cesta básica alimentaria

Lluís Fatjó-Vilas advirtió sobre la dificultad de establecer una “cesta básica universal”, dada la diversidad cultural y social de la población. En este sentido, defendió que la ley distinga entre la cesta básica general y la cesta de ayuda social, más adaptada a la realidad de las familias que reciben apoyo de entidades sociales. También se puso de manifiesto la necesidad de revisar el funcionamiento de las ayudas procedentes del FSE+, que han generado desigualdades, y se lamentó la desaparición del FEAD, que garantizaba una distribución regular y equitativa de alimentos a lo largo del año.

3. El desperdicio alimentario

Finalmente, se denunció la falta de conexión de la nueva propuesta con la Ley 3/2020 de prevención de las pérdidas y el desperdicio alimentario, y la escasa atención a la prevención y aprovechamiento de los alimentos recuperados. “Es paradójico que la ley estatal considere a las entidades sociales parte de la cadena alimentaria, pero no prevea ningún mecanismo estable de financiación. Debería aplicarse el principio de que quien contamina, paga”, sostiene Fatjó-Vilas.

El presidente también propuso que la futura ley incluya medidas de educación alimentaria, como fomentar la cocina y las comidas en compañía, destacar los alimentos básicos y promover el consumo responsable. Además, defendió la introducción de un etiquetado claro sobre el nivel saludable de los productos y políticas fiscales que desincentiven el consumo de alimentos poco saludables.

Con estas aportaciones, desde el Banc dels Aliments reafirmamos nuestro compromiso con una alimentación justa, saludable y sostenible para todos. Porque garantizar el derecho a comer bien no es solo una cuestión de recursos, sino de justicia social.

El Banc dels Aliments de Barcelona, representat pel seu president Lluís Fatjó-Vilas, va participar el 20 d’octubre de 2025 a les Jornades de debat sobre la Llei de l’Alimentació de Catalunya, organitzades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. La trobada va reunir experts, institucions i entitats del sector amb l’objectiu de recollir aportacions al projecte de llei que es presentarà al Consell Català de l’Alimentació, del qual el Banc dels Aliments en forma part.

Des de la nostra organització es va aportar una mirada basada en l’experiència directa amb la vulneració reiterada d’un dret essencial: el dret a una alimentació saludable. Tal com va exposar Fatjó-Vilas, “es tracta d’un dret fonamental que avui continua vulnerant-se, especialment entre les persones i famílies amb menys recursos”. Segons dades de l’INE (EPF 2024), el 20% de la població amb menys ingressos només pot destinar 3,22 € diaris per persona a alimentació i begudes no alcohòliques, una xifra que posa en evidència la desigualtat existent.

El president va centrar la seva intervenció en tres grans eixos:

1. El dret a una alimentació saludable

Es va insistir que la futura llei hauria d’incorporar mesures concretes per combatre els mals hàbits alimentaris, el sobrepès i el consum de productes poc saludables, així com promoure una alimentació equilibrada i accessible per a tothom. També es va subratllar la necessitat d’incloure dins la cartera de Serveis Socials la distribució d’aliments i l’atenció en residències i pisos assistits, ja que actualment no hi figuren.

2. La cistella bàsica alimentària

Lluís Fatjó-Vilas va advertir sobre la dificultat d’establir una “cistella bàsica universal”, atesa la diversitat cultural i social de la població. En aquest sentit, va defensar que la llei distingeixi entre la cistella bàsica general i la cistella d’ajuda social, més adaptada a la realitat de les famílies que reben suport d’entitats socials. També es va posar de manifest la necessitat de revisar el funcionament de les ajudes provinents del FSE+, que han generat desigualtats, i es va lamentar la desaparició del FEAD, que garantia una distribució regular i equitativa d’aliments al llarg de l’any.

3. El malbaratament alimentari

Finalment, es va denunciar la manca de connexió de la nova proposta amb la Llei 3/2020 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, i la poca atenció a la prevenció i aprofitament dels aliments recuperats. “És paradoxal que la llei estatal consideri les entitats socials part de la cadena alimentària, però no prevegi cap mecanisme estable de finançament. Caldria aplicar el principi que qui contamina, paga”, sosté Fatjó-Vilas.

També va proposar que la futura llei inclogui mesures d’educació alimentària, com fomentar el cuinat i l’àpat en companyia, destacar els aliments bàsics i promoure el consum responsable. A més, va defensar la introducció d’un etiquetatge clar sobre el nivell saludable dels productes i polítiques fiscals que desincentivin el consum d’aliments poc saludables.

Amb aquestes aportacions, des del Banc dels Aliments reafirmem el nostre compromís amb una alimentació justa, saludable i sostenible per a tothom. Perquè garantir el dret a menjar bé no és només una qüestió de recursos, sinó de justícia social.