A Alimentaria 2026 hem tornat a constatar que el repte del malbaratament alimentari no es pot abordar de manera aïllada. Requereix col·laboració, coneixement compartit i, sobretot, la implicació activa de tots els agents de la cadena. En aquest context, des del Banc dels Aliments hem tingut una presència especialment rellevant, tant en l’àmbit institucional i de debat com en l’operatiu.

Amb l’entrada en vigor, el pròxim 3 d’abril, de l’article 6 Llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, el sector afronta un canvi significatiu. Una normativa que introdueix noves obligacions per a les empreses —com la necessitat de definir plans de prevenció, mesurar els excedents i prioritzar la donació d’aliments aptes per al consum— i que reforça la importància d’entitats com la nostra com a baula operativa dins del sistema.

Tal com vam defensar en diferents espais de la fira, aquest nou marc no només regula, sinó que també accelera un model que ja veníem impulsant: el de la gestió eficient, segura i amb impacte social dels excedents alimentaris.

Un paper reconegut en el debat sectorial

Una de les participacions més destacades va ser la de la nostra directora general, Elisabet Viladomiu, a la taula rodona organitzada per AECOC dins la sessió dedicada als desafiaments del nou entorn legal.

En aquest espai, Viladomiu va subratllar que l’entrada en vigor de la llei “refrenda la funció d’entitats com el Banc dels Aliments i ens permet accelerar el nostre impacte”, posant en valor el nostre paper com a agent que connecta empreses, administració i entitats socials.

També va remarcar que aquest nou escenari ens posiciona com “una baula necessària per ajudar la resta d’agents de la cadena a gestionar els excedents de manera eficient, segura i amb impacte social”, destacant la importància de reforçar circuits de col·laboració estables i ben coordinats.

La sessió, centrada en el debat sobre si el sector està preparat per afrontar els reptes de la nova llei, va servir per posar sobre la taula qüestions clau com l’adaptació de processos, la traçabilitat dels excedents i la necessitat d’alinear criteris entre actors de naturalesa molt diversa.

Diàleg amb el sector: normativa, certificació i col·laboració

Al llarg de la fira també hem participat en altres espais de debat amb agents clau del sector agroalimentari.

En la taula amb FIAB, vam compartir reflexions sobre la nova llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i les eines que el sector pot utilitzar per adaptar-s’hi, amb especial atenció a les guies pràctiques presentades en aquest marc. Aquest tipus d’espais són essencials per traduir el marc normatiu en accions concretes i aplicables.

Amb AENOR, vam abordar el paper de la certificació com a eina per avançar cap a models de gestió més responsables, en una conversa centrada en com està evolucionant la cultura empresarial cap a objectius de “malbaratament zero” i quines palanques poden accelerar aquest canvi.

En la sessió organitzada per AECOC, vam tornar a incidir en els reptes que planteja el nou entorn legal per a empreses i tercer sector, així com en la necessitat de reforçar la coordinació entre actors per garantir que la donació d’aliments es faci de manera àgil i eficient.

Finalment, en la nostra participació amb la Cambra de Comerç de Barcelona, vam posar el focus en el paper de les aliances publicoprivades i dels actors territorials com a elements clau per fer realitat estratègies que, com la llei o altres plans nacionals, només tenen impacte si es tradueixen en projectes concrets.

En aquests espais, la idea que vam defensar és que la innovació del sistema alimentari passa per la tecnologia i la producció, però també per la capacitat de connectar millor els recursos disponibles amb les necessitats reals de la societat.

Capil·laritat, eficiència i impacte social

Un dels elements que considerem fonamentals en aquest nou context és la necessitat de reforçar la capil·laritat entre els diferents agents implicats. És a dir, avançar cap a models més connectats, amb circuits més curts i eficients que permetin que els excedents no es perdin i arribin ràpidament a les entitats socials.

Aquest enfocament millora la gestió logística i incrementa l’impacte social i ambiental del sistema en el seu conjunt. Tal com defensem des del Banc dels Aliments, la donació no és només una solució per evitar el malbaratament, sinó una eina estructural per transformar recursos en oportunitats.

Una acció col·lectiva sobre el terreny

Més enllà dels espais de reflexió, Alimentaria també ens ha permès desplegar la nostra activitat sobre el terreny. Un any més, gràcies al compromís de 150 persones voluntàries, hem pogut recuperar més de 18.000 kg. d’aliments aptes per al consum donats per les empreses expositores. Aquests aliments es destinaran a entitats socials i permetran donar resposta a situacions de vulnerabilitat, alhora que contribueixen a reduir el malbaratament alimentari en origen.

Aquesta operació és una mostra concreta del que implica treballar com a baula entre excedents i necessitats: coordinació, confiança amb el sector i una xarxa de voluntariat imprescindible que fa possible la logística i la distribució.

Un rol que es consolida

La nostra participació a Alimentaria 2026 confirma una realitat que ja s’està consolidant: els bancs d’aliments són avui un actor imprescindible en la gestió dels excedents alimentaris dins del nou marc legal. El context normatiu reforça una dinàmica que ja forma part del nostre ADN: treballar amb empreses, institucions i entitats socials per reduir el malbaratament i garantir que els aliments arriben a qui els necessita.

En un sistema alimentari cada vegada més complex, el repte no és només produir i distribuir millor, sinó també aprofitar millor allò que ja s’ha produit. I en aquest objectiu, la col·laboració i el treball en xarxa són la condició necessària perquè el sistema funcioni.