La ley que cambia las reglas del juego alimentario, te explicamos todo el que tienes que saber sobre la Ley 1/2025 en 5 claves.

La primera norma estatal española contra el desperdicio alimentario ya està vigente. Analizamos sus objetivos, las obligaciones que establece y por qué representa un punto de inflexión para todo el sistema alimentario.

La nueva Ley 1/2025, de 1 de abril, de prevención de las pérdidas y el derroche alimentario, quiere poner orden a un problema que durante años se ha tratado sobre todo desde la sensibilización y las buenas prácticas. Ahora, por fin, España dispone de un marco estatal específico que afecta toda la cadena alimentaria: desde el campo y la industria hasta la distribución y la restauración. Lo Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación presenta esta norma como una herramienta de país para avanzar hacia un modelo más eficiente, responsable y sostenible. La ley pone un rango normativo que desde el Banc dels Aliments llevamos años defendiendo: no hay alimento más caro que el que acaba a la basura.

Qué quiere decir, exactamente, “desperdicio alimentario”?

La primera clave es entender bien qué quiere decir exactamente “desperdicio alimentario”. a norma distingue entre pérdidas alimentarias —las que se producen durante la producción, la cosecha, el transporte o el almacenamiento— y desperdicio alimentario propiamente dicho, que es el que se genera a la distribución, la restauración y los hogares. Las pérdidas de alimentos se cifran en un 14% de la producción total y tienen lugar por ineficiencias durante la cosecha y postcosecha, el almacenamiento y el transporte. Otro 17% se desperdicia en la venta al por menor y el consumo. En total, un tercio de la comida que producimos desaparece sin llegar cumplir su función original, alimentar personas.

La jerarquía de prioridades

La segona clau és que la norma estableix una jerarquia d’actuació obligada, els eu objectiu és evitar que es generin excedents. Si això no és possible, la prioritat passa a ser la redistribució per al consum humà, especialment a través de la donació a entitats socials. Després venen l’alimentació animal i l’ús com a subproducte en altres indústries. Només en darrer terme es preveu el reciclatge, com ara el compostatge, o la valorització energètica. Dins d’aquest marc, la llei estableix que el consum humà té prioritat absoluta i els aliments aptes per al consum no haurien d’acabar a la brossa si abans poden tenir una utilitat social o econòmica.

Qui ha de complir-la i com?

La nova llei afecta tots les baules de la cadena alimentària: empreses de producció, transformació, distribució, hostaleria, restauració i provisió de serveis alimentaris. A això cal sumar-hi les associacions que gestionen i distribueixen aliments donats i l’Administració pública.

Les obligacions principals, exigibles des del 3 d’abril de 2026, inclouen tenir un pla de prevenció del malbaratament, cooperar amb l’Administració per comptabilitzar els residus alimentaris, i subscriure acords de col·laboració per donar els excedents aptes per al consum a entitats socials, bancs d’aliments o altres organitzacions sense ànim de lucre.

La llei permet certa flexibilitat per facilitar l’adaptació de les empreses, especialment les de menor mida, que queden excloses de l’obligació d’elaborar un pla de prevenció i signar acords de donació les microempreses (menys de 10 treballadors)i els establiments de menys de 1.300 m² de la transformació, el comerç minorista, la distribució, l’hostaleria o la restauració.

Impacte de la llei en al ciutadania

La quarta clau afecta directament la vida quotidiana i és probablement la més visible per a la ciutadania: bars, restaurants i altres serveis alimentaris han de facilitar que el client s’endugui el menjar que no s’ha acabat. Ho han de fer, a més, informant-ne de manera clara i visible, preferentment a la carta o al menú. La norma exclou els bufets lliures o formats similars, on la disponibilitat de menjar no està limitada, però en la restauració convencional consolida una idea de endur-se el menjar sobrant com una pràctica normal i responsable. La llei també indica que, per fer-ho, s’han d’utilitzar envasos aptes per a ús alimentari, reutilitzables o fàcilment reciclables.

El paper clau de les administracions en la prevenció del malbaratament

La cinquena clau és que la llei també reforça el paper de les administracions públiques, especialment del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. El text preveu un Pla Estratègic de prevenció i reducció i un Pla Nacional de control, i estableix que el ministeri elaborarà un informe anual amb els resultats de l’execució i amb la quantificació de les pèrdues i del malbaratament. De fet, el mateix ministeri ja manté una estructura estable de seguiment, amb panells de quantificació dins de les llars i fora de la llar, estudis, documentació i campanyes de sensibilització específiques sobre aquest àmbit.

Aquest component institucional és rellevant perquè situa la llei dins d’una estratègia més àmplia. Segons el Ministeri d’Agricultura, el 2024 el malbaratament alimentari a Espanya es va reduir un 4,4 % respecte de l’any anterior, fins a 1.125 milions de quilos o litres, i el malbaratament per càpita es va situar en 24,38 quilos o litres per persona. Més enllà de la dada puntual, el ministeri defensa que aquesta evolució respon a una combinació de polítiques públiques, canvis d’hàbits i més conscienciació social. La nova llei arriba per donar cobertura jurídica i continuïtat a una línia de treball que el ministeri ja venia desenvolupant amb informes, mesurament i accions informatives.

El Banc dels Aliments, una peça clau en el nou marc legal

Per a organitzacions com el Banc dels Aliments, que fa dècades que treballem en la recuperació d’excedents alimentaris, aquesta llei és molt més que un marc normatiu ja que representa el reconeixement legal d’un model que ja funciona. El Banc dels Aliments porta més de 35 anys sent especialista en la gestió dels excedents alimentaris de les empreses, i l’empresa que dona els excedents passa a formar part de la cadena solidària. La llei ara fa obligatori allò que fins ara era voluntari, i converteix la donació d’aliments en una peça estructural del sistema alimentari espanyol. El gran repte dels pròxims mesos serà la implementació real.