Cada dia, a Catalunya, es llencen aliments que podrien haver estat consumits. El malbaratament alimentari no és una situació puntual ni una excepció, sinó una pràctica estructural amb conseqüències socials i ambientals greus. Mentre centenars de milers de tones d’aliments acaben a les escombraries, moltes persones tenen dificultats per accedir a una alimentació suficient. Alhora, una gran quantitat d’emissions de CO₂ s’han generat inútilment.  

1. Les dades

Les dades més recents indiquen que les llars catalanes malbaraten 21,56 kg d’aliments per persona i any. Aquesta xifra ja és rellevant per si sola, però només representa una part del problema. Si s’hi afegeixen la restauració, el comerç i la distribució, el volum total d’aliments malbaratats a Catalunya s’eleva a centenars de milers de tones anuals. 

Molts d’aquests productes eren perfectament aptes per al consum, però no arriben mai a cap plat. El resultat és un malbaratament massiu de recursos en totes les fases de la cadena alimentària. 

2. Quan llencem aliments, llencem recursos 

Quan es perd un aliment, no només es perd el producte final. També es desaprofita tot allò que ha fet possible que aquell aliment existeixi: aigua, energia, fertilitzants, sòl agrícola, transport, refrigeració, envasos i hores de treball. 

El malbaratament generat en tot aquest procés, genera emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. El CO₂ ja s’ha emès i ha contribuït al canvi climàtic, però l’aliment no ha complert la seva funció bàsica: alimentar una persona. El malbaratament alimentari és, en aquest sentit, contaminació a fons perdut. 

A escala global, s’estima que el malbaratament alimentari és responsable d’entre el 8% i el 10% de totes les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Catalunya no és una excepció dins d’aquest patró. 

3. Un problema estructural, no una suma de mals hàbits 

El malbaratament alimentari respon a dinàmiques de producció, distribució i consum que prioritzen l’abundància i la rotació ràpida per sobre de l’aprofitament eficient dels recursos. 

Això explica per què, malgrat una consciència social creixent, any rere any es repeteixen xifres elevades de malbaratament. Reduir-lo exigeix canvis estructurals i, sobretot, mecanismes eficients per recuperar els aliments abans que es converteixin en residu. 

4. Recuperar aliments és també acció climàtica  

En aquest context, la tasca del Banc dels Aliments té un impacte que va molt més enllà de la lluita social i la solidaritat, ja que la lluita és també ambiental. Segons dades de 2025, la seva activitat genera resultats clars i mesurables: 

• 13.336 tones d’aliments distribuïts 

• 100.786 persones beneficiàries 

• 60% dels aliments provinents de recuperació 

• 18.509 tones de CO₂ equivalent evitades 

• 5.277 milions de litres d’aigua estalviats 

• 33,9 milions d’euros en valor econòmic dels aliments distribuïts (actualitzat amb l’IPC) 

Cada quilo d’aliment recuperat té un doble impacte: garanteix l’accés a una alimentació digna per a persones en situació de vulnerabilitat i redueix l’impacte ambiental del sistema alimentari. 

El malbaratament alimentari no és una pèrdua inevitable, sinó una contradicció profunda d’un sistema que genera excés mentre deixa persones enrere i accelera la crisi climàtica. Reduir-lo no requereix tecnologies futuristes, sinó de voluntat, coordinació i apostar per models que ja funcionen. 

Cada aliment que no es llença és una oportunitat aprofitada i una emissió que no caldrà compensar.