El Banc dels Aliments va ser fundat l’any 1987, sent un dels seus objectiu principals, la reducció del malbaratament alimentari. Els aliments havien de provenir dels excedents generats per la indústria agroalimentària i el seu destí havia de ser distribuir-los, a través d’entitats d’ajuda socials, per a fer-los arribar a persones en situació de precarietat alimentària.

En aquest sentit, podem considerar el Banc dels Aliments com una ONG pionera en la lluita contra el malbaratament a Catalunya. En els darrers anys, el BdA ha incrementat de forma sostinguda la recuperació d’aliments, situant-se actualment en més de 10 milions de quilos d’aliments anuals, una quantitat que permet considerar el Banc dels Aliments com l’ONG que més aliments recupera de Catalunya.

En la producció d’aliments, la seva transformació, el seu transport i comercialització s’utilitzen recursos i energia, el que representa un impacte ambiental que es mesura en tones de CO2 equivalents.

Si els aliments es malbaraten, es malgasten recursos energètics. Per tant, recuperar-los per a l’alimentació humana fa que aquesta energia no es desaprofiti i representa un estalvi d’impacte ambiental i, per tant, una mesura per lluitar contra el canvi climàtic.

Per tona d’aliment produïda s’hauran emès entre 1,93 i 2,54 tones de CO2 equivalent, en funció de les dades disponibles de diverses fonts (FAO, UE, Generalitat de Catalunya) per la qual cosa si aquests aliments es malbaraten estaríem produint un impacte ambiental inútil, a més s’haurien emès gasos d’efecte hivernacle,  durant la destrucció dels esmentats aliments.

Aquest impacte ambiental positiu de la recuperació d’aliments fa que amb la recuperació d’aliments no solament s’estigui treballant per assolir l’ODS 12, Producció i consum responsables, de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, sinó que també té un efecte sobre l’ODS 13, Acció pel clima.

Alguns exemples:

A les llars:

A la restauració:

Planificar menús, ajustar la mida de les racions i estimular als comensals que s’emportin el que no hagin consumit…

A la producció, transformació i comercialització:

El malbaratament es produeix per dificultats en les prediccions en la demanda, canvis en les tendències del mercat, problemes d’infraestructures i logística, problemes en el transport, en particular en el control de la cadena del fred, criteris estètics.

Cal: Millorar la planificació a tots els nivells, millorar infraestructures i processos inclosos els de conservació i augment de la vida útil dels aliments (fred, transformació), augmentar la comercialització de proximitat i la d’altres orígens de comerç just…

Tot i això, encara que la prevenció augmenti i per tant el malbaratament disminueixi, queden aliments que potencialment poden ser malbaratats, a aquests efectes cal seguir la Jerarquia de gestió dels aliments malbaratats.

Les accions per fer front al malbaratament es prioritzen segons la jerarquia de gestió dels residus alimentaris. En primer lloc, com hem dit, és primordial reduir la quantitat d’aliments descartats, és a dir la prevenció.

A continuació, en aquells casos en què no s’ha pogut evitar, es tracta d’aconseguir el major aprofitament possible dels aliments.

En aquest sentit la Comissió Europea ha elaborat diverses directives per evitar la generació de residus, intensificant la seva reutilització i reciclatge per davant de l’abocador i la incineració, aconseguint d’aquesta manera afavorir l’economia circular:

• A la directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i el Consell va establir l’ordre de jerarquies generals per qualsevol residu inclosos els alimentaris (prevenció, preparació per la reutilització, reciclatge, alta valorització, com l’energètica, eliminació.
• A la directiva (UE)2018/851 del Parlament Europeu i del Consell s’estableix específicament que els estats membres hauran d’incentivar la recollida dels aliments no venuts al llarg de tota la cadena alimentària per la seva redistribució segura, també a entitats socials. A més per reduir els residus alimentaris, diu la directiva, cal donar informació als consumidors del significat de les dates de caducitat i de consum preferent. El mes de juliol de 2023 s’ha publicat una Proposta de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell per la que es modifica la Directiva 2008_98_CE relativa als residus, amb noves directrius que cal aplicar per part dels països membres.

El Banc dels Aliments dona suport a l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, aprovada el 25 de setembre del 2015, a on es marquen els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) –objectius universals, integradors i ambiciosos- entre ells, temes com la fam, la pobresa i el consum i la producció sostenible, que fan referència a les tasques pròpies del Banc dels Aliments.

Es d’especial interès l’objectiu 12 on es fa referència al Consum i producció responsables:

Abans del 2030 haver reduït a la meitat el malbaratament per capita a nivell mundial pel que fa al malbaratament a nivell de la comercialització i dels consumidors, i també es planteja disminuir les pèrdues al llarg de tota la cadena (producció, transformació, fabricants), encara que no especifiquen en quin percentatge.

Quin és el criteri que utilitzem al Banc dels Aliments?

Malbaratament d’aliments: S’entén per malbaratament alimentari tot aquell aliment inicialment destinat a l’alimentació humana què per una o altra raó acaba destinat a altres finalitats, malgrat gaudir de la salubritat necessària per a l’assenyalada finalitat original.

No s’utilitza una definició única de malbaratament alimentari:

• En algunes definicions només es considera malbaratament alimentari aquells aliments que es perden en la comercialització i a les llars, i s’anomenen pèrdues, si això té lloc a la producció i a la transformació.
• En d’altres es considera malbaratament les pèrdues des de la producció primària a les llars.
• De vegades el malbaratament alimentari inclou només les parts comestibles i de vegades també les no comestibles ( pinyols, ossos, clofolles, closques, pells…)

Per què és important la definició?

• Si volem complir amb els objectius de reducció del malbaratament alimentari cal mesurar-lo de manera acurada i actualitzada. Per això els estudis comencen sempre definint el concepte que utilitzen, i per això la UE està preparant una proposta metodològica per a què tots els estats membres de la Unió facin servir les mateixes definicions i mètodes de mesura.

El malbaratament alimentari es produeix al llarg de tota la cadena alimentària des de la producció fins a les llars. La importància de les pèrdues a cada un dels nivells depèn del grau de desenvolupament dels països o zones. Així, en els països en desenvolupament, les pèrdues per problemes en la conservació i el transport dels aliments és molt més gran que en els països més desenvolupats, en canvi en aquests últims és a nivell de la comercialització, la restauració i a nivell de les llars on es produeix més malbaratament.

El malbaratament a nivell de les llars disminueix moltíssim en els països en desenvolupament.

La quantificació del malbaratament alimentari a lo llarg de la cadena alimentària es una dada difícil de quantificar i sovint es troben xifres molt contradictòries.
A nivel d’Espanya, l’informe del  Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación; mostra certs avenços i més concienciació, encara que s’està lluny d’aconseguir els resultats marcats:

Informe sobre el desperdicio en los hogares. 2024

Amb l’entrada en vigor definitiva de la nova Llei contra el malbaratament alimentari, les empreses passen a tenir unes obligacions que seran més senzilles de complir amb l’ajut del Banc dels Aliments.

• Pla de prevenció:
  Les empreses han de redactar un pla de prevenció que identifiqui els punts crítics del malbaratament i estableixi les mesures per a minimitzar-los.
• Jerarquia de prioritats:
  Cal prioritzar la prevenció dels residus alimentaris, i, a continuació, destinar l’excedent a consum humà, ús animal, usos industrials, compostatge i, finalment, a la destrucció.
• Donacions:
  Les empreses hauran d’establir acords amb entitats socials o bancs d’aliments per a la donació d’excedents, assegurant-ne la traçabilitat i seguretat alimentària.